
El tast d'oli d'oliva és una avaluació sensorial de la frescor i la qualitat, no una classificació com la del vi entre «bo» i «dolent». Tres característiques indiquen que un oli conserva la seva vitalitat: una aroma afruitada, una amargor neta als costats de la llengua i una sensació picant a la part posterior de la gola. Si, en canvi, perceps notes apagades, d'humitat, metàl·liques o semblants a les dels llapis de cera, és millor descartar aquella ampolla.
En resum:
-
Un oli d'oliva d'alta qualitat ha de presentar notes afruitades, amargues i picants, cadascuna de les quals contribueix a indicar-ne la frescor i el contingut en antioxidants.
-
El tast consisteix a escalfar lleugerament l'oli, fer-lo girar dins del got, olorar-lo i aspirar-lo amb una mica d'aire. La sensació picant sovint s'intensifica després d'empassar-lo.
-
Els defectes com les aromes ràncies, d'humitat, metàl·liques o avinagrades indiquen una qualitat deficient o un deteriorament de l'oli i s'han de considerar motius per rebutjar-lo.
-
Comparar diversos olis simultàniament permet avaluar amb més precisió les diferències de sabor, mentre que identificar les mostres amb codis sense revelar-ne la marca ajuda a evitar prejudicis.
-
La frescor depèn més d'una collita recent i d'una conservació adequada que no pas de la marca o de l'envàs. Els olis premsats durant els darrers 12 a 18 mesos solen presentar aromes més vives i conservar millor les seves propietats.
Índex de continguts
Què necessites per preparar una sessió de tast d'oli d'oliva
No necessites un laboratori per tastar oli com els professionals que elaboren les normes del Consell Oleícola Internacional. Només et cal un got petit, una habitació tranquil·la i uns deu minuts en què el paladar no estigui condicionat per l'aroma del cafè o per un àpat abundant.
Els panells professionals aboquen una petita quantitat d'oli en un got de tast de color blau cobalt i el cobreixen perquè el color no influeixi en el judici del tastador. Els olis més foscos o verdosos sovint es consideren «millors» només per l'aspecte, encara que la seva composició química indiqui una altra cosa. A casa, pots utilitzar qualsevol got petit transparent o tassa de cafè, amb unes dues cullerades d'oli.
-
Escalfa el got entre les mans durant 30 a 60 segons. No és un gest decoratiu. La calor allibera els compostos aromàtics volàtils responsables tant de les notes afruitades com de les aromes que indiquen defectes.
-
Fes el tast en una habitació sense olors de cuina, espelmes ni cafè intens.
-
El matí és el millor moment, abans que el paladar es fatigui amb altres aliments, seguint el protocol del Consell Oleícola Internacional, que estableix una temperatura de tast de referència d'uns 28 °C.
-
Si compares diversos olis, identifica'ls amb lletres (A, B, C) o demana a una altra persona que els serveixi sense revelar-te la marca, perquè les etiquetes no condicionin la teva valoració.
-
Limita cada sessió a quatre o cinc olis. El paladar es satura ràpidament.
Com es fa un tast d'oli d'oliva pas a pas?
Un cop has servit i escalfat l'oli, el tast segueix una seqüència breu i repetible inspirada en la metodologia oficial del Consell Oleícola Internacional, adaptada a una cuina domèstica en lloc d'una sala de tast certificada.
-
Fes girar l'oli i olora'l. Agafa el got amb la mà, fes-lo girar suaument perquè l'oli recobreixi les parets i acosta'l al nas. Inspira breument, durant menys de mig minut. Observa quina aroma perceps primer: herba, poma verda, fulla de tomatera, fruita madura o cap aroma destacable.
-
Pren un petit glop. N'hi ha prou amb una petita quantitat que cobreixi la llengua. Encara no l'empassis.
-
Aspira una mica d'aire amb l'oli a la boca. Fes passar aire a través de l'oli mentre el tens a la boca, com quan xarrupes una sopa calenta. Això aireja l'oli i fa que les aromes arribin a les fosses nasals des de l'interior de la boca, un procés anomenat olfacció retronasal. És aquí on es percep gran part de la complexitat dels sabors.
-
Distribueix l'oli per tota la boca. Mou l'oli per la llengua i el paladar. L'amargor es percep especialment als costats i a la part posterior de la llengua.
-
Empassa'l o escup-lo i després espera. Si l'empasses, fixa't en la sensació a la gola. Una tos lleu o una sensació picant i sobtada uns segons després és la pungència, el característic toc picant relacionat amb l'oleocantal, un compost associat al contingut de polifenols dels olis frescos.
Consell pràctic: No valoris la pungència immediatament quan l'oli arriba a la gola. Sovint s'intensifica durant els cinc o deu segons posteriors a la deglució. Arribar a una conclusió massa aviat és un dels errors més habituals dels tastadors principiants.
Limita't a unes quantes mostres per sessió, perquè si en tastes massa el paladar perd capacitat per distingir-les amb fiabilitat. Entre olis, neteja el paladar amb un tros de poma verda i un glop d'aigua. Si fas una comparació més llarga, descansa adequadament entre sessions per recuperar la sensibilitat sensorial, una pràctica recomanada pels especialistes en oli d'oliva que organitzen tastos domèstics.
Quin gust tenen realment els atributs positius i els defectes?
Un oli d'oliva verge extra d'alta qualitat es caracteritza per tres atributs que actuen conjuntament, i la seva intensitat aporta informació concreta sobre la composició química de l'oli.
Fruitat pot variar des de notes verdes (herba, carxofa, poma verda o fulla de tomatera) fins a notes madures (plàtan, fruita tropical o oliva madura). Amargor ha de resultar neta i breu, sense ser persistent ni excessivament agressiva, i es percep principalment als costats de la llengua. Pungència és aquella sensació picant característica a la gola. Conjuntament, l'amargor i la pungència estan directament relacionades amb el contingut de polifenols, els compostos antioxidants associats a la reputació saludable de l'oli d'oliva. Un oli que no provoca cap sensació picant a la gola no és necessàriament «suau». Sovint simplement és antic, excessivament refinat o procedeix d'olives premsades quan ja havien passat el seu moment òptim.
Els defectes expliquen una història diferent, i cadascun pot indicar un problema concret durant el cultiu, la molturació o l'emmagatzematge:
-
Ranci fa una olor semblant a les nous velles o als llapis de cera, com a resultat de l'oxidació causada pel pas del temps, la calor o l'exposició a la llum.
-
Florit o de borrasses presenta una olor fermentada, semblant a la d'un soterrani humit o de fenc vell, habitualment causada per olives que han estat amuntegades massa temps abans de premsar-les.
-
Metàl·lic té un sabor semblant al de la llauna o el coure, sovint provocat pel contacte prolongat amb equips o recipients metàl·lics durant el processament.
-
Avinagrat presenta una sensació àcida, intensa i penetrant, senyal d'una fermentació no controlada del fruit abans de la molturació.
Els tastadors domèstics poden identificar aquests defectes de manera fiable amb un got lleugerament escalfat i una rutina estructurada, segons les investigacions de divulgació de la Universitat de Califòrnia sobre el tast casolà d'oli d'oliva. Si un oli té un gust apagat, sense fruitat, sense amargor ni cap sensació picant, no es tracta necessàriament d'un oli «suau». Pot ser simplement un oli que ha perdut la frescor.
Com desenvolupar un vocabulari per descriure les notes de tast
Els tastadors de vi han desenvolupat tot un vocabulari inspirat en la botànica i la gastronomia per descriure el que hi ha dins d'una copa. El tast d'oli d'oliva mereix la mateixa precisió, i aprendre'n és més fàcil del que sembla.
Entre els descriptors aromàtics i gustatius habituals hi ha la poma verda, la fulla de tomatera, la carxofa, l'herba acabada de tallar, l'ametlla, la pell de nou i la fruita de pinyol madura. La intensitat es classifica de manera senzilla: suau, mitjana o intensa, segons la força amb què es perceben el fruitat, l'amargor i la pungència. L'equilibri també és important. Un oli pot tenir un fruitat intens i un toc picant suau, o a l'inrevés, i cap d'aquestes combinacions és automàticament millor. Tot depèn del plat amb què es vulgui combinar.
Una plantilla senzilla transforma una impressió vaga en informació que després pots comparar entre diferents ampolles:
Fruitat: suau / mitjà / intens, amb descriptor (per exemple, poma verda o oliva madura)
Amargor: suau / mitjana / intensa
Pungència: suau / mitjana / intensa
Equilibri general: observacions sobre com interactuen els tres atributs
Ideal per a: amanir en cru, rostir, sucar pa o donar el toc final a les sopes
Els panells professionals utilitzen les medianes de les puntuacions de diversos tastadors per classificar els olis segons les normes del Consell Oleícola Internacional. Tu no necessites un panell. Fins i tot una persona que tasti sola i anoti tres o quatre paraules després de cada mostra pot crear ràpidament un repertori de referències. Després d'unes quantes sessions, començaràs a preveure quins olis t'agradaran abans de tastar-los.
Com comprar i conservar l'oli perquè mantingui la frescor
Les notes de tast d'una ampolla serveixen de poc si l'oli ja havia perdut la frescor abans d'arribar a la cuina. A més, la conservació després d'obrir l'envàs és tan important com la qualitat del producte comprat.
Busca la data de collita, no només la data de consum preferent. Un oli elaborat durant els darrers 12 a 18 mesos acostuma a presentar aromes notablement més vives que un oli que porta dos o tres anys en una prestatgeria. Expressions com «collita primerenca» o «primera premsada en fred» solen indicar olives recollides en una fase primerenca, cosa que acostuma a aportar més amargor i pungència. Les ampolles de vidre fosc o els envasos metàl·lics protegeixen l'oli de la degradació causada per la llum. Els petits productors que publiquen notes de tast reals a les fitxes dels seus productes acostumen a oferir més transparència sobre la qualitat que les grans marques que no proporcionen aquesta informació.
-
Comprova que l'etiqueta indiqui l'any de collita, no només la data de consum preferent.
-
Prioritza les ampolles de vidre fosc, els envasos metàl·lics o els recipients opacs davant del vidre transparent.
-
Guarda l'oli obert en un armari fosc i allunyat dels fogons, no en un suport sobre el taulell de la cuina.
-
Utilitza l'oli obert durant els dos o tres mesos següents per gaudir-ne del millor sabor.
-
No confiïs únicament en la prova de la nevera. Que l'oli es torni tèrbol a baixes temperatures és normal en un oli d'oliva autèntic i no indica de manera fiable ni una qualitat superior ni inferior. El teu paladar continua sent l'eina més fiable de què disposes.
Per què el tast és important per a Palinova
Les arrels de Palinova es troben als oliverars palestins, on les famílies han elaborat oli seguint tècniques transmeses durant generacions, tal com expliquem al nostre article sobre l'oli d'oliva palestí, de l'oliverar a la taula. Per a nosaltres, el tast no és una activitat anecdòtica. És la manera com nosaltres i els nostres clients valorem si un lot respecta aquest patrimoni.
La mateixa capacitat sensorial que permet reconèixer un oli fresc a la cuina també ajuda a comprendre el comportament dels olis derivats de l'oliva sobre la pell. Els olis oxidats perden els compostos que els fan útils per a l'aplicació tòpica, de la mateixa manera que perden el sabor. Una ampolla de qualitat per cuinar sol ser també una ampolla en què pots confiar per a la cura facial.
Quina varietat d'oliva influeix més en el sabor?
La varietat d'oliva influeix en la personalitat d'un oli més que gairebé qualsevol altre factor, inclosa la regió. La Nabali, una varietat originària de Palestina, tendeix a presentar un perfil més suau i mantegós, amb un fruitat lleuger i un toc picant delicat. Aquesta és una de les raons per les quals és tan apreciada per a la cuina quotidiana, en lloc de per a preparacions en cru que requereixen un sabor intens. La Souri, una altra varietat del Llevant mediterrani, presenta notes més herbàcies i intenses, amb una amargor més marcada que combina bé amb plats de sabors potents.
Fora d'aquesta regió, les barreges toscanes elaborades amb olives Frantoio i Moraiolo solen oferir notes intenses d'herba i carxofa, amb un final molt picant que pot fer-te tossir al primer glop si l'oli és realment fresc. L'Arbequina, habitual a Espanya, té un perfil més dolç i amb notes de fruita seca, amb molt poca amargor, fet que la converteix en una opció accessible per a les persones que troben massa forts els olis intensos. La Koroneiki, una de les varietats predominants a Grècia, se situa en un punt intermedi, amb notes de poma verda i fulla de tomatera i una pungència moderada.
Cap d'aquestes varietats és objectivament «la millor». Un oli amb predomini de Souri podria dominar excessivament un plat delicat de peix en què una Nabali més suau permetria destacar el sabor del peix. En canvi, aquesta mateixa Nabali podria passar desapercebuda sobre una amanida de ruca picant que demana un oli amb més caràcter. Aprendre a combinar les varietats amb els plats és, en realitat, l'objectiu principal de desenvolupar un vocabulari de tast. Quan coneixes les diferències entre el sabor de la Nabali i el de la Koroneiki, deixes de comprar oli només per la marca i comences a triar-lo pel perfil gustatiu, una manera de comprar realment diferent i més informada.

Com comparar diversos olis d'oliva al mateix temps?
La comparació directa és quan les notes de tast resulten especialment útils, perquè la memòria per si sola no permet determinar amb fiabilitat si l'ampolla de dimarts era més amarga que la del mes passat.
Col·loca tres o quatre olis en fila, identificats amb lletres en lloc d'etiquetes visibles, perquè el reconeixement de la marca no influeixi en el judici abans que intervingui el paladar. Tasta'ls durant la mateixa sessió, seguint exactament la mateixa seqüència de fer girar l'oli, olorar-lo, aspirar-lo amb aire i empassar-lo. Neteja el paladar amb poma i aigua entre totes les mostres, sense excepció. Puntua cada oli segons la teva plantilla de fruitat, amargor i pungència immediatament després de tastar-lo, mentre encara tens clara la impressió, i no al final de la sessió, quan ja s'haurà esvaït el record del primer oli.

Fixa't en les diferències relatives en lloc de fer valoracions absolutes. Si l'oli A provoca una sensació picant a la gola notablement més intensa que l'oli B, aquesta informació és útil independentment de si consideraries que qualsevol dels dos és «intens» per separat. Si tens dubtes, torna'ls a tastar en un ordre diferent un altre dia. La fatiga del paladar i l'ordre de tast poden distorsionar el resultat d'una única sessió. Precisament per això els panells professionals utilitzen diversos tastadors i sessions, en lloc de confiar en la valoració d'una sola persona en una única prova.
Hi ha precaucions de seguretat per al tast d'oli d'oliva?
Tastar oli directament, sense pa ni altres aliments que n'atenuïn la intensitat, és una experiència més potent del que moltes persones esperen. Algunes precaucions ajudaran a fer que el tast sigui agradable i no incòmode.
L'oli d'oliva pur, especialment un lot intens i ric en polifenols, pot provocar un atac de tos real la primera vegada que l'empasses i notes la pungència a la gola. És una reacció normal a l'oleocantal, no un senyal que hi hagi cap problema. Tanmateix, fes el tast amb calma, especialment si tens la gola sensible o asma que reacciona a estímuls sensorials intensos. Si tens al·lèrgia a les olives, una situació poc freqüent però documentada, o a algun fruit de closca a causa del risc de contaminació creuada en determinades instal·lacions de processament, consulta la informació sobre al·lèrgens del productor abans de tastar un oli desconegut.
Tastar oli amb l'estómac buit també pot intensificar les sensacions i provocar molèsties digestives lleus en algunes persones. Per això, prendre un petit refrigeri abans pot ser convenient si tens previst tastar diverses mostres. No tastis mai un oli que sospitis que està deteriorat només per «confirmar-ho». Un petit glop d'oli ranci o fermentat no acostuma a causar una intoxicació, però no hi ha cap motiu per empassar una substància que el nas ja t'ha indicat que has de rebutjar. Confia en aquesta reacció.
El valor real d'aprendre a tastar correctament l'oli d'oliva
La majoria de les guies presenten el tast d'oli d'oliva com una curiositat, una activitat que es fa una vegada durant un esdeveniment i després s'oblida. Això infravalora la seva utilitat real. El benefici principal consisteix a aprendre a comprar d'una altra manera. Quan has tastat la diferència entre un Souri fresc i picant i una barreja de supermercat apagada i envellida, deixes de confiar tant en els missatges comercials de les prestatgeries i comences a confiar en el teu propi paladar.
Els consells convencionals donen massa importància a l'equipament: conjunts de tast sofisticats, gots de cobalt i termòmetres. Res d'això és tan important com la constància, és a dir, tastar sempre de la mateixa manera perquè les comparacions siguin significatives. El que realment avala la recerca és més senzill del que admeten molts articles: escalfa lleugerament l'oli, aspira'l amb una mica d'aire, espera que aparegui la sensació picant a la gola i anota tres paraules. Si ho fas de manera constant, en poques sessions desenvoluparàs una capacitat d'avaluació superior a la de molts compradors ocasionals.
Si has de prioritzar una sola cosa, que sigui aquesta: deixa de considerar l'amargor i la pungència com a defectes. Aquest únic canvi de perspectiva, de «massa fort» a «fresc», transformarà permanentment la teva manera de comprar oli.
— abdelmuhsen
Porta aquesta experiència de tast a casa amb Palinova
Quan ja saps reconèixer el fruitat fresc i la veritable pungència a la gola, molts olis de supermercat deixen de superar la prova. Palinova obté el seu oli d'oliva directament de petits oliverars palestins, amb informació sobre la collita indicada a la fitxa del producte, de manera que no has d'endevinar-ne la frescor com passaria amb una ampolla sense informació.

El nostre oli d'oliva verge extra es premsa en petits lots, precisament una de les característiques de frescor que aquesta guia t'ha ensenyat a buscar: collita recent, processament mínim i absència de llargs períodes d'emmagatzematge que redueixin els polifenols responsables d'aquell final picant. Si també t'interessa descobrir com es comporten aquests olis fora de la cuina, et recomanem la nostra guia per triar olis essencials palestins per a la cura de la pell i aquesta anàlisi dels ingredients de les cremes hidratants elaborada per un col·laborador . Tens ganes de tastar la diferència per tu mateix? Explora les nostres últimes novetats i descobreix què pot aportar a la teva cuina un oli realment fresc i elaborat en petits lots.
Preguntes freqüents
Quants olis d'oliva s'han de tastar en una mateixa sessió?
Limita't a quatre o cinc olis per sessió. A partir d'aquesta quantitat, la fatiga del paladar dificulta distingir de manera fiable una mostra de la següent.
Què significa la sensació picant a la gola?
Una sensació picant i intensa a la gola després d'empassar l'oli indica la presència d'oleocantal, un compost polifenòlic relacionat amb la frescor, no un defecte.
Per què el meu oli d'oliva té un gust amarg?
Una amargor neta als costats de la llengua és un senyal positiu del contingut de polifenols i de la frescor, no una indicació que l'oli sigui dolent.
Com puc saber si l'oli d'oliva s'ha enrancit?
L'oli ranci fa una olor semblant a les nous velles o als llapis de cera, en lloc de recordar l'herba o la fruita. Si detectes aquesta olor, evita continuar tastant-lo i no l'utilitzis per cuinar.
La data de collita és més important que la marca?
Sí. Un oli amb una data de collita recent, com els elaborats per petits productors com Palinova, acostuma a tenir un sabor més fresc que un oli antic, independentment de la reputació de la marca.
Recomanat
Preguntes freqüents
Com puc saber si l'oli d'oliva s'ha enrancit?
L'oli ranci fa una olor semblant a les nous velles o als llapis de cera, en lloc de recordar l'herba o la fruita. Si detectes aquesta olor, evita continuar tastant-lo i no l'utilitzis per cuinar.
